jueves, 9 de julio de 2015

07 juliol 2015 Diari ARA (catalá) (opinió)

07 juliol 2015
Sebastiá Alzamora




Mercadejar amb el dolor







No es culpa només, per una vegada, del ministre Jorge Fernández Díaz. El ministeri de l’Interior, que ell dirigeix, ha rebut una severa reconvenció del Tribunal de Comptes de l’Estat, que en un informe de aquests que se’n solen dir demolidors ha denunciat la política absolutament arbitrària i directament il·legal que ha seguit aquest ministeri a l’hora d’atorgar subvencions a les associacions de víctimes del terrorisme. No es un tema menor, i no ve d’ara.

Els fins ara dos grans partits polítics espanyols, PP i PSOE, s’havien avesat a fer política barata amb associacions de persones que havien sofert un cop tan dur a les seves vies com perdre una persona estimada en un atemptat terrorista. No són poques; entre els cops d’ETA, Al-Qaida i fins i tot els Grapo, sumen bastant mes de mil morts en una quarentena d’anys, els mateixos que ha durat la magnífica Transició. Un cadàver damunt l’altre, tots ells innocents, que als partits abans esmentats els han servit bàsicament per posar-los damunt una taula i donar-se’n la culpa els uns i els altres durant dècades.

Després el PP va descobrir que fer demagògia sobre aquests cossos li podia obrir un viver de vots,i s’hi va abocar amb ganes. La labor duta a terme que aquest partit amb l’AVT i amb personatges de suposat prestigi, com el filòsof de guàrdia (i a sou) Fernando Savater, ens ha proporcionat segurament els espectacles de més degradació de la vida pública espanyola. I sufragats amb els nostres impostos, per a més inri.

No té res de sorprenent, per tant, que el ministre Fernández Díaz, entre salve i parenostre, trobi els moments oportuns per deixar caure una saca de bitllets a les entitats que d’una manera o altra diuen que representen a les persones que han patit aquesta fatalitat. Orfes, órfenes, vidus, vídues, mutilats i mutilades. Són centenars de milers d’euros el que s’ha invertit per intentar aconseguir no tan sols el seu favor a les urnes, sinó també la caixa de ressonància i la projecció pública de les entitats.

Jorge Fernández Díaz ha demostrat no tenir cap escrúpol en cap moment del seu mandat. Deu ser molt eficaç, però ho ha estat només a l’hora de mentir i enredar sobre assumptes extremadament seriosos, com els suposats informes que encara esperem sobre els comptes d’Artur Mas, i també a l’hora de fomentar la xenofòbia a la tanca de Melilla i l’extinció de les llibertats ciutadanes amb aquest esperpent subdesenvolupat que ell ha anomenat llei de seguretat ciutadana, però que passará a la història (en lletra petita i capbaixa) amb el nom de llei mordassa.

Jorge Fernández Díaz, en resum, exemplifica a la perfecció qué ha estat el govern de Mariano Rajoy: persones que han assumit responsabilitats públiques que no tan sols els venien molt grosses, sinó que les han exercit des d’un partidisme tan radical que els ha dut directament a la mala fe, la mentida i la distorsió malintencionada del panorama social. Com que Fernández Díaz és tan devot, que sant Isidre Llaurador el perdoni, perqué hi ha molts ciutadans que no ho farem.






No hay comentarios:

Publicar un comentario