10 març 2017
Robert Manrique: 'La relació entre terrorisme i
independentisme no té cap sentit'
Manrique ha assistit a un
sopar en record d'Amparo Gascón que s'ha fet al Centro Popular Andaluz
'El terrorisme no té
ideologia'. Aquesta és la tesi de l'exdelegat a Catalunya de l'Associació de
Víctimes del Terrorisme i expresident de l'Associació Catalana de Víctimes
d'Organitzacions Terroristes, Robert Manrique. Manrique denuncia que l'AVT se
centra moltes vegades en 'qüestions polítiques i partidistes' més que no en
donar suport a les víctimes, i lamenta l'escàs compromís de les institucions en
aquest sentit. Manrique ha visitat aquest dijous Sant Cugat per assistir a un
sopar al CPA en record d'Amparo Gascón, vinculada al PSC local, que va morir fa
just un any.
- 'Quan van posar el cotxe-bomba a Hipercor no ens van preguntar abans a qui votàvem. Centenars de víctimes defensem la pluralitat ideològica.'
- 'Hi ha gent a qui li ha anat
molt bé el discurs d'assimilar i relacionar terrorisme amb la idea política que
no els agrada.'
- 'Em sembla una vergonya
ètica que la presidenta de la
Fundación de Víctimas del Terrorismo sigui també diputada del
PP.'
- 'S'ha de fer entendre a
tothom que la relació entre terrorisme i independentisme no té cap sentit.'
- 'El terrorisme no té
ideologia perquè el fet de matar una altra persona et treu tota la força.'
- 'El ministeri de l'Interior
espanyol es nega a indemnitzar una víctima d'Hipercor amb 400 euros. S'omplen
la boca dient que estan amb les víctimes i és mentida.'
Opinió:
El 12 de març farà un any que va morir una companya de l’escola,
de tota la colla de noiets i noietes amb qui has compartit als anys de infancia
i adolescencia i amb qui el contacte, malgrat pasan als anys, no s’ha perdut.
Es deia Amparo Gascón i una de les seves nombroses tasques la desenvolupaba com
a membre de l’Executiva del PSC a Sant Cugat del Vallés.
El día del seu enterrament varem coincidir un grup de excompanys
de l’escola “Menendez Pidal” amb un altre grup de amics seus de l’Ajuntament de
Sant Cugat del Vallés i de aquella trobada va surgir una proposta: tenir una
trobada anual que servir de recordatori e la nostre amistat.
 |
| Assistentes al sopra-homenatge a la companya i amiga Amparo Gascón |
De vegades les casualitats fan que gaudeixis de una
excel·lent companyia i, per acabar-ho d’adobar, tinguis l’oportunitat de rebre
el reconeixement a la tasca realitzada. Explico això perque els organitzadors
del sopar ven decidir donar-me el premi honorífic a l’“Orador de l’any” per la
meva defensa dels drets de les persones que hem patit un atemptat terrorista i
la defensa de la pluralitat que, malgrat molesti a alguns, ha de ser un dels
mes ferms baluarts de qualsevol col·lectiu, inclos el de “las” víctimes del terrorisme.
En el discurs que em van “obligar” a donar vaig tornar a repetir el que fa
tanhts anys que porto explicant i que, si voleu dades mes concretes, vaig
comentar en l’entrevista previa amb diferents medis de comunicació presents a l’acte
de homenatge a la amiga Amparo Gascón.
 |
| Paco, Carmen D, Gloria, Robert M, Carme G, Manel, Marga, Pilar, Amparo, Joaquim i Robert C. |
Especialment emotius van ser els parlaments del Robert Cailà (com a coordinador del grup de exalumens de l'escola) i del Miguel Jiménez (en representació dels amics i amigues santcugatencs), que varen parlar de la relació que ens unia amb l'Amparo... una gran persona i amiga.
Per qui volgui escoltar una de les entrevistes, aquest es un dels links…
Ah, i cal recordar que en aquest sopar-homenatge hi havien
asistents amb diferents adscripcions politiques o ideològiques i tot va estar
magnficament preparat i coordinat.
Ens veiem a la propera...
No hay comentarios:
Publicar un comentario